La Plataforma Aprofitem els Aliments és una associació formada per persones i entitats lligades a la lluita contra el malbaratament d’aliments. Des dels seus inicis treballa en xarxa, apropant els agents de la cadena alimentària (des de productors fins a consumidors) per trobar solucions comunes en l’àmbit local al problema global del malbaratament d’aliments.

 

Des de la PAA creiem que es necessària una iniciativa legal en matèria de prevenció i gestió del malbaratament alimentari que tracti el problema i els seus aspectes més rellevants. Creiem que és imprescindible per a una estratègia integrada i transversal del malbaratament alimentari promoure una llei específica per a l’aprofitament dels aliments ateses les seves múltiples dimensions.

Reconeixem els avanços produïts en els darrers anys a nivell nacional i internacional amb les aparicions de diferents lleis contra el malbaratament d’aliments, però considerem que cap model és satisfactori des del nostre punt de vista ja que són molt acotades a un sol actor del cicle alimentari, i les eines amb les que es doten per a la seva aplicació són molt limitades.

Transparència informativa. Una part fonamental des del nostre punt de vista és l’obligatorietat de la transparència en la gestió dels recursos alimentaris. És imprescindible que les administracions regulin l’obligació de tots els agents del cicle alimentari de reportar la quantitat d’aliments que es desaprofiten i que a la vegada s’expliqui com s’han obtingut aquestes dades. Proposem que la llei encomani que la redacció del pla nacional de lluita contra el malbaratament alimentari que va ser aprovat en el ple monogràfic sobre la situació d’emergència social, reflecteixi uns objectius quantitatius de prevenció del malbaratament.

Ineficiència del sistema alimentari actual. Des de la PAA entenem que les cancel·lacions de comandes injustificades haurien d’estar penalitzades, així mateix, els contractes no haurien d’incloure clàusules abusives que permetessin al comprador de productes alimentaris de desdir-se dels seus compromisos. Els aliments són més que una simple mercaderia. Les pràctiques comercials que fomenten o tenen conseqüències en forma de malbaratament i pèrdues alimentàries s’han d’evitar. El principi d’aprofitament de l’aliment hauria de prevaldre sobre el principi de la llibertat de mercat per a deixar-lo fer malbé.

Jerarquia de la gestió de residus. La llei per a un millor aprofitament dels aliments ha de seguir la jerarquia en gestió de residus i recursos establerta tant en l’art. 4 de la directiva europea 98/2008/CE de residus, com en l’art. 8 de Ley 21/2011 de residuos  y suelos contaminados, com per a l’agència ambiental dels EUA (EPA) La llei haurà d’abordar unes mesures fiscals que orientin la gestió al màxim aprofitament, establint uns incentius clars i un règim de sancions dissuasius per aquells que no compleixin la norma d’evitar el malbaratament alimentari.

L’ajuda alimentaria. La majoria de les iniciatives d’ajuda alimentària de major dimensió tenen un patró marcadament assistencialista. Des de la PAA pensem que el volum de recursos econòmics i alimentaris pot ser utilitzat amb un ventall d’objectius molt més ampli que no pas fer arribar aliments a les persones i famílies més vulnerables. Aquests recursos poden servir també per a millorar l’equilibri nutricional dels beneficiaris, millorar la seva autoestima, reduir els excedents alimentaris, enfortir el teixit econòmic i social dels entorns on es concentren les persones més necessitades.

Les lleis del Bon Samarità. Una de les barreres a la donació d’aliments és la por dels donants a ser denunciats per una hipotètica intoxicació alimentària per part dels beneficiaris d’ajuda alimentària. Això provoca sovint que algunes iniciatives d’aprofitament no es portin a terme. En aquest sentit, les lleis de Bon Samarità publicades tant a Itàlia Disciplina della distribuzione dei prodotti alimentari a fini di solidarietà sociale com als EUA  The Bill Emerson Good Samaritan Food Donation Act, són exemples d’instruments legals desenvolupats per a reduir les resistències que poden tenir els potencials donadors. Creiem que una llei que alliberi de responsabilitat als donants d’aliments, pot promoure la qualitat i quantitat de donacions.

Les entitats receptores d’ajuda alimentària. En un context de sobreproducció alimentària, finançar la compra d’aliments per destinar-los a la beneficència és una acció poc encertada des del punt de vista de l’optimització dels recursos públics. Els recursos econòmics que han de rebre les entitats han d’assegurar que tinguin les infraestructures, la capacitat logística i humana per facilitar l’accés als aliments als més desfavorits. Una de les activitats que la llei pot promoure és la pròpia implicació de les persones beneficiàries de l’ajuda alimentària en la gestió de les entitats i en els treballs que desenvolupen.

Fiscalitat Un dels instruments per a guiar el comportament dels actors implicats en el cicle dels aliments és la política i els instruments fiscals. Atès que els productes alimentaris poden esdevenir residus simplement per una decisió arbitrària del seu posseïdor, els instruments fiscals s’han d’orientar tant en la gestió dels aliments com en la dels residus.

Fiscalitat de les donacions alimentàries Si les autoritats cerquen un bon funcionament del mercat dels productes alimentaris haurien de vigilar que les exempcions fiscals que s’obtenen actualment per donacions a les entitats benèfiques no siguin una via de gestió de l’excedent alimentari ja planificat dins de les previsions productives de les empreses alimentàries.

Residus Un residu alimentari pot ser un producte plenament comestible com no comestible, evitable com no evitable, i de vegades només respon a la voluntat del posseïdor de desfer-se d’un excedent. Des de la PAA pensem que la fiscalitat dels residus alimentaris hauria d’anar orientada a posar en valor el residu i fer que aquest es percebi com un recurs o quelcom valuós, que calgui aprofitar-lo o minimitzar la seva generació per tal de no perdre valor en el procés productiu de les empreses, les economies familiars o les finances públiques.

Règim d’incentius i sancions L’existència d’un règim d’incentius i sancions pels actors implicats en aquest trajecte és bàsic per tal que el compromís d’aquests amb la reducció del malbaratament alimentari sigui real. Els incentius i les sancions són eines que no es poden bandejar en una llei per reduir el malbaratament d’aliments, doncs altrament situarien aquesta en una proclama de bones voluntats on els incompliments no es penalitzarien, ni les innovacions i les bones pràctiques no es premiarien. Fins a l’any 2025 hi ha temps suficient per a posar en marxa totes les mesures que calgui per assolir els objectius de reducció del malbaratament alimentari.

Regulació de l’espigolament. L’espigolament pot fer-se càrrec dels excedents alimentaris que queden en els camps un cop s’ha fet la collita, però cal assegurar que aquest excedent no es derivi cap a activitats que entrin en competència amb el comerç i la indústria local. La millor manera de fer-ho és mitjançant l’establiment d’autoritzacions d’espigolament a empreses i entitats d’economia social que assegurin que el producte recollit serveix per ser lliurat a les persones amb menys recursos i ocupa persones en situació de vulnerabilitat sociolaboral. Per tant, la PAA considera que la limitació de l’espigolament implícita en la proposició de llei i la prohibició de que els aliments donats puguin ser tornats a posar en el circuit comercial són aspectes que s’haurien de suprimir del text actual.

Contractació pública. Com s’ha fet sovint amb la introducció de productes de comerç just, productes ecològics i similars, les administracions públiques haurien d‘incloure dins de la contractació pública prescripcions tècniques, requeriments i clàusules que afavoreixin la prevenció del malbaratament alimentari.

Datació d’aliments envasats. Existeix una duplicitat de dates de conservació dels aliments, on una s’aplica a aliments que poden significar un risc per la salut, i una altra que simplement es refereix a la conservació de les seves característiques organolèptiques, cal fer una reflexió sobre quins efectes té aquesta doble datació sobre el malbaratament alimentari a les llars i als comerços. La legislació catalana pot instar als comerços i les indústries a no llençar els productes que hagin superat la data de consum preferent.

Taula permanent i fons econòmic. Creiem necessari dotar la llei d´un instrument en forma de taula permanent que aglutini els diferents agents de la cadena alimentaria al mateix temps que les organitzacions i entitats socials. Una taula que proposi acords, accions conjuntes, difongui bones pràctiques i impulsi diferents campanyes per conscienciar, educar i sensibilitzar en la prevenció del malbaratament dels aliments.

[CAT] Consulta el document sencer de posicionament i propostes de la PAA.

[CAST] Consulta el documento de posicionamiento y propuestas de la PAA. 

Posicionament de la PAA respecte una Llei per l’Aprofitament dels Aliments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies.

OK