En Paco deia sovint que la PAA era molt més que la suma de certes persones, i que calia fugir de personalismes. I tenia raó, com quasi sempre, però és també cert que la PAA no seria avui el que és sense la seva energia, compromís i determinació.

Si en el món del malbaratament alimentari deies Paco, tothom sabia qui era, alçaven la vista i amb un somriure deien: sí, en Paco! No calia dir res més i un somriure s’il·luminava en la cara de tothom. Ell és i serà un referent del tema al nostre país. Per a la PAA, a banda de que era un gran investigador i el millor divulgador, era aquella persona que sempre ens guiava en la bona direcció, ens impregnava de passió i sabia convèncer a qui calgués per fer possible els impossibles.

En Paco era per nosaltres una persona compromesa, bondadosa, alegre, era sincer i directe i assertiu i alhora tant afectuós… aquella persona amb qui estant al seu costat la vida es feia molt més agradable i interessant.

Ens hem trobat i hem plorat, i l’hem recordat, i la llista d’adjectius per descriure què ha significat per a totes nosaltres és infinita. Era la persona amb el cor més gran, amb el somriure més acollidor, amb l’energia més encoratjadora. Era un savi vestit de ciutadà corrent, un lluitador armat amb una pastanaga torta i desenes d’arguments ben travats, sempre tan encertats. Dominava el discurs més elevat, farcit d’estadístiques i bibliografies, i la conversa planera i emocionant. Quedar amb en Paco volia dir quasi sempre encetar un espai de debat i noves idees. Però també, i sobretot, quedar amb en Paco volia dir trobar de nou un amic, i gaudir de la joia de l’amistat sincera. Perquè en Paco deia el que pensava, i pensava molt i molt bé. Quedar amb ell era gaudir de parlar, riure i saber que si ens ajuntem podem canviar el món. El seu somriure i les seves paraules eren sempre un bri d’aire fresc, un espai de claror en les boires d’aquest món.

Escrivim aquestes línies amb molta tristor, amb un plor que es fa molt difícil, però amb el convenciment que aquest plor també serà d’alegria celebrant com d’afortunats hem estat de gaudir de la seva companyia.

Honestament, el món era millor amb ell dempeus. L’única bona noticia és que tot el que va crear i impulsar és més viu que mai, i conté la seva energia. Has sembrat llavors, Paco; ens has encomanat a molts la teva passió, i per això sabem que les llavors plantades aniran donant fruits i resultats, i en aquest sentit no tinguis cap dubte que seguirem treballant per tirar endavant el projecte. Trobarem la manera d’homenatjar-te i que el teu record perduri en el temps que la teva lluita es recordi com un dels camins per fer d’aquesta terra un lloc més sostenible.

Bon viatge, Paco!